MANIFESTACIÓ PER UN HABITATGE DIGNE

 
 

Primer de tot, demanar disculpes per haver trigat tant a enviar un petit resum del que va ser aquell diumenge 2 de juliol. No és excusa, però és que el mateix dia 4 marxava al matí cap a Pamplona i només vaig poder fer-me la bossa; a sobre, en arribar altre cop a Barcelona, no he pogut ni respirar, fent i fent de tot! Bé, una altra cosa, és agraïr a l'autor de les fotos, a Jesús (més conegut per el_presi) per donar el seu consentiment i haver-ne fet tantes i tan respresentatives. Moltes gràcies.

I bé, uns dies abans, els companys de DE-RAPADA es van posar en contacte amb la Plataforma per un Habitatge Digne, per tal de solidaritzar-se amb la nostra manifestació i, fins i tot, van canviar la data per fer-la coincidir amb la nostra, ja que gran part de la gent que els va comunicar el seu malestar mencionava el mateix: l'habitatge. Vam fer una crida comuna; això si, ells van començar primers, a les 17:00 h. a la Plaça Catalunya i L'ASSEMBLEA POPULAR PER L'HABITATGE DIGNE EN BARCELONA vam convocar la nostra gent a les 19:00 h.

Per a la macro-asseguda hi èrem tots i totes, per reclamar el nostre dret a un habitatge digne. Les xifres oficials van assegurar que èrem moltes més de 2000 persones les qui hi vam fer la manifestació, amb un mateix lema: que s'aturi l'especulació.

 

Els col·lectius vam ser molts i molt diversos:
- Joves que no ténen accés al seu primer habitatge fóra de la llar dels progenitors.
- No tan joves, però que segueixen amb els pares per la mateixa raó.
- Persones de totes les edats que sí han pogut accedir a un habitatge, però que paguen per ell una exagerada hipoteca i de per vida.
- Llogueters, també de totes les edats, pagant quotes desorbitades.
- Estrangers que, no només ténen més inconvenients a l'hora d'accedir a un lloc de feina, també a l'hora d'accedir a un habitatge. La seva situació és doblement preocupant, ja que el fet d'okupar és raó suficient per repatriar-los.
- Persones patint l'assetjament immobiliari o, dit d'altre forma, el que se li anomena "mobbing". Hi havien de totes les generacions, però la més afectada, és la nostra gent gran; que veuen que el final de les seves vides està sent més dur del que es podien imaginar i tot per interesos econòmics que no ténen en compte que darrera hi ha persones i moltes amb pocs recursos, sense familiars... vaja, que a sobre són els més dèbils els que ho han de patir!!
- Un altre col·lectiu nombrós va ser la gent que okupa un habitatge i que fan efectiu el seu dret a tenir un lloc on viure.
- Diferents associacions de veïns que s'oposen als brutals plans urbanístics, de tots els districtes.
- Ecologistes que veuen que els especuladors es volen menjar el territori natural, que no ténen escrúpols a l'hora de triturar-ho i esguixar-ho tot!
... entre altres.

No hem voldria deixar cap i tothom que hi va anar ho va fer amb el seu cas personal i el del seu col·lectiu més proper. Això sí, deixant de banda les diferències que en altres aspectes poguem tenir i de la mà en aquesta "lluita", que és la de tots els ciutadans i ciutadanes, independentment de la seva ideologia.

Bé, començarem per fer un petit resum del que van ser unes quantes hores molt intenses. Abans de les cinc de la tarda, ja hi havia gent a la Plaça Catalunya de Barcelona, èrem els que vam arribar per muntar la paradeta de la rapada. L'acte va ser anomenat com la pelada més crítica de la història i es demanava a la gent que es prengués el pèl ell mateix, cosa que van fer moltíssims... en total 126 preses de pèl!! De tot tipus: rapada completa del cap, tallat de cabell, afaitada, depilada... Cadascú va dir què era allò que els preocupava i per quina raó ho feien, les seves tipologies anaven al voltant dels temes socials en general, no només del dret a l'habitatge, que va ser del més nombrós. El pèl recollit i les seves crítiques van ser recollides per fer entrega al Síndic de Greuges de Catalunya. Podeu veure més detalls a la seva pàgina web: www.de-rapada.com

De l'Assemblea vam anar alguns abans per deixar patent la nostra presència i els nostres cartells. Vam col·laborant amb ells depilant, tallant cabells i recollint les queixes; la resta del temps, vam aprofitar per donar informació a tot aquell que s'adreçava a la nostra taula. Informació sobre la mateixa manifestació i sobre la problemàtica de l'habitatge.

No cal dir massa, perque les imatges parlen per sí soles; però vam estar fins pasades les 19:30 h. a la Plaça Catalunya repartint també uns dorsals, globus i preparant-nos per "la marató de l'habitatge". Es va anar escalfant l'ambient, vam aportar les nostres opinions, els nostres crits de guerra i, volent que comencés aviat el recorregut. Aquell dia comptaven amb la presència d'un camió carregat amb un gran equip de so i, des d'allà, van indicar el recorregut que ja s'havia acordat i es van llegir els diferents manifestos, a les diferents aturades.

Sortint de la Plaça Catalunya, vam procedir a baixar pel carrer Fontanella fins a Via Laietana. Allà, davant d'edificis emblemàtics, vam fer algunes de les aturades per tal d'explicar a la gent les pràctiques que sòlen emprar aquestes entitats. La primera aturada la vam fer davant de l'edifici històric de La Caixa, allà vam donar les dades de la gestió i les pràctiques d'una empresa anomenada "social", però que estreny cada cop a més gent i que mou un enorme volum de negocis de tota mena.

Després, no podiem obviar Caixa de Catalunya i vam fer exactament el mateix, llegint informes i articles de cadascú d'aquests llocs; com tampoc podiem oblidar al edifici de Foment del Treball on vam cridar ben alt que "AQUESTS ENS EXPLOTEN!!", per seguir amb el de la Cambra de la Propietat Urbana. Aquí va haver una gran pluja de futlletons d'immobiliàries retallats i llençats amb la ràbia continguda perque són aquestes les que, amb el beneplàcit de les autoritats competents, ens fan inviable l'accés a l'habitatge.

 
 

I ja, per acabar, vam fer un pensament per anar cap el nostre objectiu final: l'arribada a la Plaça de Sant Jaume. Davant del mateix Palau de la Generalitat es va llegir el manifest i moltes persones van poder participar dient a la resta d'assistents el seu cas personal. A més, es van plantejar iniciatives a emprar per part de l'Administració; acabant per emetre un video i abraçar-nos tots amb el mateix sentiment: NO ENS ATURARÀN!!!! ja no ho poden fer i no els deixarem. Va ser un dia festiu i, a més, reivindicatiu. Tothom vam sortir amb les mateixes ganes de continuar amb el projecte que s'ha començat i, ara, d'una forma més contundent. La música que s'escoltava des del camió no et deixava contenir l'emoció d'aquella data històrica.

Ara queda per endavant una dura tasca, però que la portarem a terme amb la força que ens va donar aquell 2 de juliol. Són moltes les coses que s'haurien de canviar en matèria d'habitatge, però cal esmentar algunes de les que ténen com a obligació els polítics que ens representen i als quals hem votat; que recordin que LA LLEI ESTÀ PER A TOTHOM I SÓN ELLS ELS PRIMERS EN INCOMPLIR-LA, us recordo el nostre famòs article 47 de la Constitució.

Les mesures que ténen obligació d'aplicar amb urgència són:

- L'increment d' habitatges de protecció oficial, a preus assequibles a tota la població i que aquests siguin de lloguer.
- Obligació de posar al mercat els habitatges buits i que els mateixos tinguin una greu penalització fiscal, segons el temps de desocupació.
- Augment de l'IBI per a segons habitatges.
- Sostenibilitat mediambiental i econòmica.
- Lluita ferma contra el frau, la corrupció i les pràctiques abusives.
- Desgravacions fiscals per als llogaters.
- Foment del lloguer com a via alternativa a la compra i ajudes per fer-ho arribar a tota la població, segons els seus ingresos.

I bé, si voleu més informació de totes les nostres reclamacions, no deixeu de llegir el manifest, és d'allò més complet. Potser m'he deixat alguna dada, no he esmentat alguna cosa que us pot semblar rellevant... disculpes per endavant si així és, només és la forma en que ho vaig sentir. Una abraçada i ens veiem el proper 30 de setembre

 

© 2003-2017. Plataforma per un Habitatge Digne