Foros de la Plataforma por una Vivienda Digna

[davidbarna]

Avui ha aparegut a El Periódico un interessant article sobre les dificultats que tenen les persones que venen de fora per poder llogar un pis a Barcelona a causa dels famosos avals bancaris que exigeixen la immensa majoria d'agències.

El que resulta sorprenent és que el mateix president del Col·legi d'Administradors ho trobi una pràctica normal (i pràcticament aconsellable), quan en un altre país mitjanament avançat o en qualsevol altre sector aquestes pràctiques ja faria temps que haurien causat l'obertura d'un expedient sancionador al Tribunal de Defensa de la Competència o de l'Agència de Consum.

Entenc que aquests avals bancaris, que poden arribar a ser equivalents a un any de mensualitat, són contraris a dret, ja que imposen obligacions desproporcionades a una de les parts. La llei d'arrendaments ja preveu una fiança equivalent a una o dues mensualitats. Tampoc tenen massa sentit des d'un punt de vista purament pràctic: siuna persona que vol llogar un pis té por que no li paguin o que li retornin el pis destrossats, potser el que hauria de fer és una assegurança (suposo que n'hi ha, i si no, ja les crearan, com han fet amb els conductors que perden els punts).

Si algú volia un motiu perquè existeixi una associació legalitzada aquí el té: l'Associació es podria presentar com a part denunciant en aquests casos.

Crec que l'eliminació dels avals bancaris també hauria de formar part de la nostra lluita, què en penseu?